La cultura lliure

Que vol dir exactament : CULTURA LLIURE?

Anomenem Cultura lliure a tota aquella creació, i el moviment que la promou, que advoca per l’elaboració i difusió de cultura d’acord amb uns principis de llibertat equiparables als del programari lliure.

L’usuari ha de ser lliure de redistribuir còpies amb modificacions o sense, de franc o cobrant per la distribució, a qualsevol persona i a qualsevol lloc. El fet de gaudir d’aquesta llibertat significa, entre altres coses, no haver de demanar res ni pagar per obtenir permís.
La llibertat per fer servir un programa significa que qualsevol persona o entitat és lliure d’utilitzar-lo en qualsevol sistema informàtic, amb qualsevol finalitat i sense l’obligació de notificar-ho al desenvolupador ni a cap entitat en concret.
Per tal que aquestes llibertats siguin reals, han de ser irrevocables sempre que no es faci res de dolent: si el desenvolupador del programari té la potestat de revocar la llicència sense motiu, el programari no és lliure.
Fem servir el copyletf per protegir legalment aquestes llibertats per a tothom. Però també existeix programari lliure sense copyleft. Creiem que hi ha raons de pes que justifiquen que és millor recórrer al copyleft, però també podem fer servir programes que siguin programari lliure sense copyleft.

Situacions que hem de resoldre:

A- El professor d'educació física diu als seu alumnes: "Per demà, tothom vindrà a classe amb unes "Nike. Jordan Collezione 20/3" per a poder fer les pràctiques de basquet.

Jo penso, que aquesta situació seria incorrecte, perque per part del professor dir al seus alumnes el tipus concret de bambes que tindrien que portar trobo que es una falta de respecte i intolerància, no crec que per a fer una classe de gimnàstica es tingui que portar un calçat d’una marca en concret. També penso que per part del pares i dels mateixos alumnes rebrien moltes critiques i queixes.

B- Estem a classe fent un projecte de col·laboratiu de ciències i diem als nostres alumnes: Aneu a google, cerqueu imatges sobre la terra i les aneu enganxant i comentant al Word.

Per a mi aquesta situació, seria mes correcta que l’anterior, perquè els alumnes al buscar les imatges al google, les poden buscar lliurement i sense cap impediment, sempre que quedi reflectit de manera clara el nom de l’autor de la fotografia, a sota d’aquesta per exemple, per evitar confusions.

Perquè navegar i buscar imatges per Internet es una acció lliure que hi pot fer tothom, però sempre que li donem a “ copiar” i després la “ copiem” en qualsevol altra pagina tenim que tindre cura de posar sempre el nom de l’autor original de les fotografies.

C- Per a preparar una classe, el mestre ha confeccionat un fantàstic PowerPoint en el que li manquen les dues últimes diapositives, l'envia per correu electrònic als seus alumnes amb la instrucció següent: Obriu el PowerPoint, fet amb la versió 2007, i completeu les dues últimes diapositives amb les dades que falten i la propera setmana el porteu a classe per comentar-lo.

Desprès d’haver llegit aquesta frase, penso que per a mi aquesta situació es la mes correcta de totes. Perquè per una part el professor ensenyar als alumnes a utilitzar el programa del PowerPoint , i per altre costat, com aquest PowerPoint en concret esta fet per el professor, es a dir, es com si fos ell l’autor, el creador, tots els alumnes tenen el dret i l’autorització del professor però a fer- ho servir.

D- El professor de ciències, en una excursió, diu als seus alumnes: "Entreu a la botiga de records, agafeu les postals que vulgueu per portar-les als pares"

Per la meva part penso que aquesta es una situació incorrecte. Perquè per una part incita als alumnes a comprar obligatòriament algun record de la excursió, i no crec que això ha ser una acció obligatòria. I per altra part penso que amb l’excursió que han fet aquests alumnes no fa falta, tenir que comprar-ne res de record perquè afavoreix el consumisme. A mes, el pare, quan arriba el nen de l’excursió al que menys valor te , es el que ha comprat el nen perquè tots sabem que aquella postal que va comprar a l’excursió al cap de dos dies, no se li farà ni cas. Es millor que vinguin omplerts de nous coneixements i noves experiències adquirides en la excursió.